"L’arquitectura ja no existeix. Tan sols aquestes ciutats anònimes sense forma i sense estil, que ningú mai no havia somniat ni desitjat. Contra aquestes ciutats modernes, evidents i simplistes, nosaltres llancem monuments que requalifiquen l’espai destruint-lo i inventant-lo…. ABANS DE TOT IMPERFECTES"
- Taller d’Arquitectura, anys seixanta -

No cal dir que el Walden-7 és un meravellós re-invent de l’espai d’aquests homes i dones multidisciplinars que el varen idear: Anna Bofill, Ricardo Bofill, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Peter Hodgkinson, Manolo N. Yanowsky, Serena Vergano, Josep Malagarriga, Ramón Collado,…

El Walden 7 és, de fet, una proposició psico-sociològica on la relació entre lo "plè" i lo "buit", lo "públic" i lo "privat", lo "obert" i lo "tancat" comporti un nou modus de vida col·lectiu i de comportament individual en frontal xoc contra el tipus de vivenda social construït a Espanya a partir de les grans corrents migratories del anys seixanta.

El concepte de "Ciutat en l’Espai", un laberint vertical amb cinc grans patis interiors comunicats, un concepte de vivenda modular, a base d’unir mòduls de 30 m2, allunyat del bloc uniforme i repetitiu de vivendes