D’on ve el nom

Walden-7. Un edifici especial. Però,  per què Walden? I Per què 7? Simplement per ser exòtics? Un nom més o menys ocurrent? Cada nom té la seva història i és la seva història la que ens dóna les pistes imprescindibles per entendre una mica millor la raó d’existir.

«When I wrote the following pages I lived alone, in the woods, a mile from any neighbor, in a house which I had build myself, on the shore of Walden Pond in Concord, Massachusetts….» escriu Henry David Thoreau (1817-1862) per començar a explicar en el seu llibre «Walden» (1854) la seva experiència de vida en solitari durant dos anys. Es tractava de replantejar-se les premises dintre i fora del vincle social. Com l’editor Könemann escriu en l’edició de 1996: «la seva empresa va ser un acte de independència i de confiança en si mateix típicament americà». Les interpretacions les deixem per al lector.

Així doncs ens trobem a un escriptor i pensador americà, d’una trentena llarga d’anys, que un dia decideix recloure’s en un lloc possiblement idíl·lic al que va donar nom algun emigrant alemany de trànsit amb el seu ramat: Walden Pond, un abeurador entre boscos. I ens trobem quasi dos-cents anys més tard un altre pensador americà, B.F. Skinner, que escriu al 1948, Walden-2. En aquest cas un assaig teòric sobre la vida en una comunitat d’unes mil persones. Un punt en comú entre els dos autors: es tracta d’experiments -un de pràctic i l’altre teòric- sobre un sistema de vida alternatiu. Es tracta, en ambdós casos, de diferenciar-se d’una societat industrial que «converteix a l’home en instrument dels seus propis instruments».

Ens queda encara el 7, i el 7 és precisament el que ens dóna el lligam entre el creador Skinner i els creadors del Taller d’Arquitectura, el número màgic que enllaça l’experiència teòrica d’aquell conjunt d’edificis «de color de terra, construït en pedra o ciment, de disseny senzill i funcional». S’esmenta fins la sisena comunitat en el llibre, la nostra hauria de ser necessàriament la número 7: un espai de convivència entre la solitud de Thoreau i la comunitat de Skinner. I Thoreau escriu i Skinner el cita, ambdós en el final dels seus llibres: «Tan sols surt el sol si estem desperts» i, sens dubte, la validesa del projecte continua depenent, de totes totes, de què estem desperts per seguir construint-lo cada dia.

programador php Barcelona