Quan el 1917 es constituia “La Auxiliar de la Construcción, S.A.”, fàbrica de ciment que a partir de 1920 es va conèixer, ja per sempre, com “la Sanson”, ningú podia imaginar que prop de seixanta anys després comencés un somni anomenat WALDEN7.
La història és densa, plena d’incidències, d’anècdotes i de curiositats, però el cert és que al 1972, idea i obra del Taller d’Arquitectura, s’iniciava la construcció de l’edifici. Potser un dels més controvertits però, sense dubte, un dels més estimats i admirats. El Taller d’Arquitectura format per un grup de persones que van anar més enllà del simple fet d’elaborar plànols: sociologia, psicologia, urbanisme, arquitectura, art i paraula. Tots aquests elements van donar forma al Walden7.
És aquest un espai en el que no volem primar els personalismes però seria injust no anomenar els qui feren possible que avui hi estiguem vivint: Anna Bofill, Ricardo Bofill, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Nuñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.
A partir de 1977, degut a defectes de construcció, el somni sembla enfonsar-se. L’edifici “plora” amb les seves rajoles la seva confrontació amb el món de les realitats i comença la llarga travessia del desert i la frustració de les idees coincidint amb un fort canvi social tant a Catalunya com a Espanya. No és fins al 1986 en que el WALDEN7, per acord entre veïns i Administracions, s’allunya de l’enderrocament físic i moral. Al 1993 comença la seva rehabilitació.
I ara som aquí, pel que és bo i pel que no ho és tant, aixecant la utopia, convivint amb les realitats, navegant en temps de tecnologia sofisticada amb el llegat d’una idea. Voldríem fer certes les paraules del, per nosaltres, especialment estimat José Agustín Goytisolo:
Igual que en cueva o castillo mágico
todo iba a cambiar en aquel sitio
todo iba a cambiar porque en el sueño
las cosas imposibles ocurren facilmente.
(Walden, 1977)
